Estatuts del SIOCCAT

Preàmbul

La llengua catalana va néixer fa més de mil anys i des de llavors la seva presència és ininterrompuda al territori històric del departament dels Pirineus Orientals. La llengua occitana va néixer al mateix temps i la seva presència és contínua en el territori del Fenolledès. Avui, la pràctica quotidiana d'aquestes llengües pateix un evident declivi, pel fet de la manca de transmissió generacional, conseqüència d'una marginació d'aquestes llengües en la vida pública i de la seva exclusió de l'ensenyament escolar. La seva continuïtat plurisecular en aquests territoris està clarament amenaçada.  

El català no és una llengua regional com qualsevol altra : és parlada per nou milions de persones en diferents territoris on sovint gaudeix d'un estatut d’oficialitat; és la vuitanta-vuitena llengua més parlada al món, la vint-i-sisena més utilitzada a Internet; és una llengua totalment moderna, utilitzada tant en l'àmbit cultural com en l'àmbit econòmic. Molt clarament, és un factor de cohesió de la nostra identitat i pot ser una eina eficaç de desenvolupament econòmic i cultural.  

Per la seva banda, la llengua occitana  és la llengua històrica d'un territori que comprèn vint-i-tres milions d'habitants al Llemosí, Alvèrnia, Aquitània, Migdia-Pirineus, Llenguadoc, Provença i el sud dels Alps. Encara és entès per sis milions de persones. També és parlada per unes comunitats d'Alemanya, d’Itàlia i d’Amèrica del Sud. És la llengua majoritària de la Vall d'Aran i reconeguda com a llengua oficial a Catalunya. Va conèixer la seva hora de glòria del segle XI al segle XIII com a llengua literària dels trobadors i de les corts d'amor i el seu declivi està directament relacionat amb la prohibició de l'ús del "patuès" en l'ensenyament públic al segle XIX.  

El català i l’occità pertanyen totes dues a la branca romana de les llengües indoeuropees i tenen moltes arrels comunes.  

Una política lingüística de promoció del català i, en el cas del Fenolledès, de l'occità, s’ha de basar en criteris d’utilitat pràctica d’aquestes llengües, però també en els principis universals de diversitat cultural i d’igualtat de valor entre totes les llengües del món. Aquests principis se troben en un gran nombre de textos i de declaracions oficials, incloent-hi :

• la Declaració Universal dels Drets Humans : « L’universalisme s’ha de basar en una concepció de la diversitat lingüística i cultural que superi les tendències homogeneïtzadores i les tendències a l’aïllament, factor  d'exclusió » ;

• la Convenció sobre els Drets de l'Home i les Llibertats Fonamentals del Consell d'Europa : « El dret a practicar una llengua regional o minoritària, en la vida privada o pública, constitueix un dret imprescriptible » ;

• el Parlament Europeu: « Les llengües regionals i minoritàries constitueixen una font essencial de riquesa cultural. Cal, per tant, donar-los suport incansablement i a tots els nivells, sobre la base del patrimoni cultural comú » ;

• la Constitució francesa del 4 d'octubre de 1958, en el seu article 75 : « Les llengües regionals formen part del patrimoni de la França » ;

• el Consell General dels Pirineus Orientals, a la Carta per a la llengua catalana : « Avui i en els anys que vénen, la supervivència de la llengua catalana és una qüestió d'importància cultural, econòmica, política i humana » .  
  

Cal assenyalar que el català i l’occità poden ser útils per a tothom i no fan mal a ningú; la seva promoció no se fa mai en detriment de la llengua francesa i de cap manera amenaça la unitat de la República. 

El Sindicat podrà servir de suport a l’acció cultural dels municipis membres a favor de les llengües catalana i occitana, des de l'ajuda a l'ensenyament d'aquestes llengües fins a la retolació pública bilingüe o trilingüe passant per la revisió, en col·laboració amb els serveis competents de l'Estat, dels topònims amb l'ortografia incorrecta als plànols cadastrals.  

El català i l’occità s'han transmès de segle en segle; ara tenim el deure de transmetre aquestes llengües a les joves generacions i a les generacions futures, per tal que es puguin integrar al seu territori i que siguin capaços de fer front a la globalització cultural. Els municipis, com a institucions més properes de la població, poden actuar d'una manera pràctica per assolir aquest objectiu, facilitant l'aprenentatge, la promoció i l'ús de les llengües catalana i occitana, dins el marc de les seves competències. Poden participar a apropar aquestes llengües als ciutadans, per tal que aquests se reapropiïn un element important de la identitat cultural i del progrés econòmic.

Títol primer - Creació - Seu - Durada del Sindicat

Article 1

En aplicació dels articles L. 5212-1 i següents del Code Général des Collectivités Territoriales, se constitueix entre els municipis :

Albera (L’) ; Angostrina Vilanova de les Escaldes ; Ansinhan ; Arles ; Baixàs ; Bonpàs ; Bulaternera ; Cabestany ; Calmella ; Carmanh ; Castell ; Catllà ; Caudièrs de Fenolhet ; Centernac ; Cluses (Les) ; Corbera ; Cortsaví ; Custoja ; Elna ; Enveig ; Escaró ; Estagell ; Eina ; Felhuns ; Fenolhet ; Fillols ; Font-romeu Odelló Vià ; Fontpedrosa ; Font-rabiosa ; Formiguera ; Fòssa ; Fullà ; Guingueta d’Ix (La) ; Jújols ; Lansac ; Llauró ; Matamala ; Montboló ; Montlluís ; Montferrer ; Montner ; Oms ; Òpol Perellós ; Palau de Cerdanya ; Pertús (El) ; Paretstortes ; Pesillà de la Ribera ; Planès ; Prats de Molló la Presta ; Prats de Sornian ; Pi ; Ralleu ; Rasiguèras ; Rodès ; Sallagosa ; Sant Andreu de Sureda ; Sant Genís de Fontanes ; Sant Hipòlit ; Sant Joan la Cella ; Sant Llorenç de Cerdans ; Sant Pere dels Forcats ; Santa Coloma ; Santa Maria la Mar ; Serdinyà Joncet ; Sureda ; Tellet ; Talteüll ; Tesà ; Toès Entrevalls ; Torre del Bisbe (La) ; Tor de França (La) ; Tuïr ; Trasserra ; Trilhan ; Vallestàvia ; Vernet ; Vilafranca de Conflent ; Vingrau ; Vinçà ; Vivièr (Lo).

Un Sindicat Intermunicipal que pren la denominació de Sindicat per a la promoció de les llengües catalana i occitana.

Article 2

El Sindicat és competent a tot el territori dels municipis membres, referits a l'article 1 d’aquests estatuts. És un servei públic administratiu.

La seva acció vol afavorir :

• La promoció de les llengües occitana i catalana com a vectors de desenvolupament econòmic i turístic
• L’assessorament per al desenvolupament de l’ensenyament de les llengües occitana i catalana
• El desenvolupament de l’occità i del català en l’espai públic
• La promoció de les cultures occitana i catalana
• La informació a prop dels elegits-des i del personal municipal en l’ús d’aquestes llengües.
  

El Sindicat exerceix missions de suport, d’assessorament i d’enginyeria als seus membres mitjançant les seves competències en matèria de promoció i de difusió de les llengües i cultures catalana i occitana.

Una convenció determinarà, segons l’article L. 5211-4-1 del Code Général des Collectivités Territoriales, les condicions particulars per a l'exercici d'aquestes competències entre el Sindicat i els municipis membres.

Article 3

La seu del Sindicat se troba a l’Association des Maires et Adjoints des Pyrénées - Orientales, Hôtel du Département, 24 quai Sadi Carnot, 66000 Perpignan.

Article 4

El Sindicat és creat per un període il·limitat.

Capítol 2 - Administració i funcionament

Article 5

Els ajuntaments designen un representant que ha d'elegir ell mateix el/els representants per l'àmbit geogràfic corresponent al poder intermunicipal de què són membres, d'acord amb els criteris següents : 

- Població dels municipis membres en comparació amb la població del seu intermunicipi : 

• si és inferior a 10 000 habitants : 2 delegats
• entre 10 000 i 20 000 habitants : 3 delegats 
• més de 20 000 habitants : 4 delegats 

- Si elle nombre de municipis membres dins de la seva intercomunitat és superior o igual a 10, es concedeix un delegat addicional. 

Uns representants suplents són designats al mateix temps que els titulars per organitzar les eventuals substitucions necessàries en cas d'indisponibilitat. Els suplents són concretament afectats als titulars.

Article 6

El Comitè Sindical regula amb les seves deliberacions els afers que són competència del Sindicat. Se reuneix almenys una vegada al semestre en un lloc situat en el seu perímetre i fixat durant la seva convocatòria.

El Comitè Sindical delibera sobre totes les qüestions relatives al funcionament del Sindicat.

Vota el pressupost, decideix dur a terme estudis, examina i aprova els comptes.

Per l'exercici de les seves competències, el Comitè Sindical pot formar comissions encarregades d’estudiar i de preparar les seves decisions.

El Comitè Sindical podrà establir normes de procediment.

Article 7

El Comitè Sindical elegeix el President del Sindicat en el seu sí així com una Mesa formada per dos presidents-tes delegats, uns vice presidents-tes i eventualment d’un o alguns altres membres.

El seu nombre està determinat pel Comitè sindical, sense que el nombre de vice presidents-tes pugui superar el 30% de l’efectiu.

El President de l'Association des Maires et Adjoints des Pyrénées- Orientales en exercici és, de dret, vice president del Sindicat.

La Mesa és presidida pel degà d’edat, el secretariat és assegurat per el benjamí. Se realitza immediatament i segons els mateixos termes a la substitució de tot representant de la qual posició seria vacant per qualsevol motiu.

La Mesa se reuneix sobre convocatòria del seu President, prepara les decisions del Comitè Sindical.

Article 8

El President és l'òrgan executiu del Sindicat. La seva veu és predominant, en cas d’igualtat durant els vots. Convoca el Comitè Sindical a les reunions de treball ; dirigeix els debats, prepara i executa les deliberacions del Comitè. És l'ordenador de les despeses i prescriu l’execució dels ingressos del Sindicat.

El President és sol responsable de l'administració, però pot delegar per decret, sota la seva supervisió i responsabilitat, l'exercici d’una part de les seves funcions als presidents delegats i als vice presidents. Aquestes delegacions subsisteixen mentre que no son revocades.

El President és el director dels serveis administratius del Sindicat.El President representa el Sindicat davant la justícia.

Títol 3 - Finances i altres disposicions

Article 9

Els ingressos del Sindicat estan formats per :

• Les contribucions financeres dels seus membres segons la repartició següent : 0,30 € per càpita, amb una contribució corresponent a una població de 200 habitants pels municipis de menys de 200 habitants i una contribució corresponent a una població de 70.000 habitants pels municipis on la població és superior ;           Aquesta participació per càpita és revisable cada any per deliberació del Comitè Sindical ;
• Les subvencions que se poden obtenir des de l’Estat, del Departament, de la Regió i de qualsevol altre finançador ;
• Les subvencions i ingressos diversos.

Article 10

En cas d'adhesió d'un municipi o d’una agrupació de municipis posteriorment a la creació del Sindicat, el nou membre haurà de pagar una contribució financera el primer any, calculada segons les modalitats definides en el primer paràgraf de l'Article 9 d'aquests estatuts.

Article 11

El receptor del Sindicat serà designat pel M. le Préfet des Pyrénées-Orientales a proposta del M. Le Directeur Départemental des Finances Publiques.

Article 12

La renúncia d’un membre és determinada pels articles L. 5211-19 i següents del Code Général des Collectivités Territoriales.

Article 13

El Comitè sindical decideix la modificació dels estatuts del Sindicat a la majoria dels dos terços dels vots dels seus membres.

Article 14

Excepte disposicions contràries contingudes en aquests estatuts, el Sindicat serà sotmès a les normes establertes pels sindicats de municipis en els articles L. 5212-1 a L. 5212-32 del Code Général des Collectivités Territoriales.

Article 15

Aquests estatuts s'adjuntaran a les deliberacions de les assemblees de les col·lectivitats decidint de la creació del Sindicat.