Acollida > Informació a prop dels elegits-des > Proposicions d'accions comunals

Proposicions d’accions comunals

Proposicions d’accions comunals a favor de la protecció, de l’ús i del desenvolupamentde la llengua catalana

A Catalunya Nord, en aquest començament de segle XXI, la situació de la llengua catalana és molt preocupant, encara que el prestigi d’aquesta llengua no hagi parat de créixer des de fa una trentena d’anys. Totes les enquestes i els especialistes en sociolingüística mostren com el coneixement i l’ús del català se troben en une fase de recul que, si no és invertida desembocarà en l’extinció de la llengua que fa més de 1000 anys que ha nascut i viu al nostre país.

Per això precisament les comunes tenen la responsabilitat històrica i la capacitat d’actuar per assegurar la revitalització del català i donar-li un caràcter públic en la vida quotidiana. Les comunes han de poder oferir als catalanoparlants la possibilitat d’utilitzar efectivament la llengua regional : d’aquesta manera, l’administració també és propera als ciutadans i millora la qualitat del servei, donant a cadascú la possibilitat de triar la llengua que vol utilitzar.

Les proposicions formulades aquí van en el sentit d’una llibertat més gran i d’una qualitat superior dels serveis. Aquestes proposicions no plantegen cap problema legal. L’experiència concreta d’altres territoris (País Basc, Bretanya, Alsàcia, Còrsega...) mostra que la població acull favorablement la presència de les dues llengües.

La posada en aplicació d’aquestes mesures per les comunes serà una passa important cap al reconeixement de la llengua catalana com a vehicle normal de la vida pública. I més enllà de les qüestions de respecte de la igualtat i de reconeixement efectiu, les mesures de política lingüística dels municipis seran determinants per a la salvaguarda i la transmissió del català per a les noves generacions.

A. – OBJECTIUS A LLARG TERMINI

  •  Normalitzar la presència del català en el nostre paisatge lingüístic.
  •  Promoure l’ús públic de la llengua catalana dins l’administració.
  • Desenvolupar el bilingüisme català-francès dins els serveis d’acolliment.– Consolidar l’ensenyament del català i l’ensenyament bilingüe.

B.— UTILITZACIÓ DEL CATALÀ ALS AJUNTAMENTS

B.1.– Presència del català a la façana de la Casa de la Vila :

L’equivalent català de « Mairie » : « Ajuntament », o d’« Hôtel de Ville » : « Casa de la Vila » són absolutament recomanables. Aquests equivalents són molt corrents al País Basc (« Herriko Etxea »), a Bretanya (« Ty Ker ») i a Còrsega (« Casa Comuna »).

B.2.– Instauració del bilingüisme en la senyalització i els suports escrits :
  • Lletres amb capçaleres, adreces, etc, de l’administració comunal.
  •  Convocacions a les reunions públiques.
  • Invitacions als actes i commemoracions oficials.
  • Cartells i programes per festes i esdeveniments culturals organitzats per la comuna.
  • Anuncis a la població.
  • Indicacions de direccions, senyalització interior i exterior dels edificis, senyalització cultural, locals d’Informació-Serveis.
B.3.– Adaptació dels serveis a la presència de les dues llengües:
  •  Informació al públic per fer-li saber que la llengua catalana és protegida per l’administració municipal i que n’és possible la seua utilització.
  • Al telèfon : missatges bilingües al contestador, personal bilingüe que pugui contestar.– Assegurar la presència del personal catalanoparlant als serveis d’acolliment.
  •  Respondre en català a les preguntes i demandes fetes en aquesta llengua.
  • Salvaguarda de la toponímia local i revalorització del patrimoni per l’ús del català quan es redacten adreces.
  • Desenvolupament de la formació del personal (ajuntament, CCAS, Oficines de turisme, serveis culturals) en el marc de la formació contínua i amb els organismes competents.
  • Basant-se en el voluntariat, valorització del coneixement del català pels llocs de treball en contacte amb el públic.
  • Assegurar la presència del català a les publicacions municipals (butlletins, tríptics...) sota la forma de documents bilingües o de documents en les dues llengües separadament.


C.– VOTAR UN PRESSUPOST APROPIAT PER SOSTENIR AQUESTES ACCIONS

Això es pot fer en diversos nivells que poden ser complementaris:

  • Al nivell municipal;
  • Al nivell intercomunal;
  • Al nivell d’una estructura que reagruparia tots els municipis, per exemple un Sindicat Intercomunal per la Llengua Catalana (el seu equivalent existeix al País Basc).

D.– PROPOSICIONS COMPLEMENTÀRIES PER ANAR CAP A LA RECONEIXENÇA PÚBLICA I OFICIAL DE LA LLENGUA CATALANA

  •  Utilització de formularis bilingües pels actes més corrents (casaments, naixences, defuncions, certificats de residència) i cerimònies (casaments) en llengua catalana pels que ho demanen.
  • Demanar la correcció oficial del nom de la comuna, en la seua forma correcta catalana (sovint hi ha només algun error ortogràfic mínim que no canvia res o molt poc la lectura en francès, com ara Pià, Ceret, Millars o Nefiac), seguint el procediment legal previst.
  • Procedir a la correcció (ortogràfica) dels topònims l’oficialitat dels quals depèn únicament del municipi (rius, camins, llocs dits...).
  • Prendre les disposicions necessàries per crear o desenvolupar l’ensenyament del català i l’ensenyament bilingüe al municipi, utilitzant les possibilitats i procediments reglamentaris ja existents (Inspecció acadèmica, APLEC - Associació per a l’ensenyament del català...).
  • Mesurar regularment l’evolució de la llengua catalana entre la població a través una enquesta regular (cada any o cada dos anys) ; un tal Observatori municipal de la llengua catalana pot estudiar, entre d’altres :
         – El nivell de coneixença de la llengua ;
         – La demanda d’ensenyament del català i bilingüe.


E.– CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ EXTRAMUNICIPAL DE SEGUIMENT

  • Formada per membres qualificats (persones competents i motivades) designats pel consell municipal.
  • Aquesta comissió podrà assegurar un seguiment i una avaluació de les accions iniciades i podrà formular proposicions.


Finalment, com a conclusió i també com a ajuda concreta, cal recordar que :– Plans municipals, programes, comissions de propostes i seguiment d’una política lingüística ja existeixen en diversos municipis (i que poden servir d’exemple, model o inspiració) ;– La Universitat de Perpinyà i en particular el Departament d’Estudis Catalans (Institut franco-català transfronterer, IFCT) compta especialistes en sociolingüística i en llengua catalana amb competència i experiència en aquest domini ; poden ser consultats i fornir l’ajuda tècnica i científica necessària ;– Diverses entitats associatives tenen com a objectiu d’aconsellar, assessorar i ajudar a la protecció, promoció i desenvolupament del català (per exemple el mateix CLC, Consell de la llengua catalana, o l’APLEC, Associació per a la llengua catalana).


Propositions d'actions communales

Propositions d’actions communales en faveur de la protection,de l’emploi et du développement de la langue catalane

En Catalogne Nord, la situation de la langue catalane est, en ce début de XXIe siècle, très préoccupante, même si le prestige de cette langue n’a cessé de croître depuis une trentaine d’année. Toutes les enquêtes et tous les spécialistes en sociolinguistique montrent que la connaissance et l’emploi du catalan se trouvent dans une phase de recul qui, si elle n’est pas inversée, débouchera sur l’extinction de la langue qui est née et qui vit depuis plus de 1000 ans dans ce pays. C’est précisément pour cela que les communes ont la responsabilité historique et la capacité pour assurer la revitalisation du catalan et lui donner un caractère public dans la vie quotidienne. Les communes doivent pouvoir offrir aux catalanophones la possibilité d’employer effectivement la langue régionale : l’administration est ainsi plus proche des citoyens et améliore la qualité du service rendu en laissant à chacun le choix de la langue à employer.

Les propositions formulées ici vont dans le sens d’une plus grande liberté et d’une meilleure qualité des services ; ces propositions ne posent pas de problèmes légaux. L’expérience concrète d’autres territoires (Pays Basque, Bretagne, Alsace, Corse...) a montré l’accueil favorable de la population à la présence des deux langues.

La mise en route de ces mesures par les communes sera un grand pas dans la voie de la reconnaissance de la langue catalane en tant que support normal de la vie publique. Et au-delà des questions de respect de l’égalité et de reconnaissance effective, les mesures d’aménagement linguistique des communes seront déterminantes pour la sauvegarde et la transmission du catalan aux nouvelles générations.


A. – OBJECTIFS À LONG TERME

  • Normaliser la présence du catalan dans notre paysage linguistique.
  • Promouvoir l’emploi public de la langue catalane dans l’administration.
  • Développer le bilinguisme catalan-français dans les services et les équipements d’accueil.–
  • Consolider l’enseignement du catalan et de l’enseignement bilingue.

B. – UTILISATION DU CATALAN DANS LES MAIRIES

B.1.– Présence du catalan sur la façade même de la mairie:

–L’équivalent catalan de « Mairie » : « Ajuntament », ou d’« Hôtel de Ville » : « Casa de la Vila » sont tout à fait recommandés. Ces équivalents sont très répandues au Pays Basque (« Herriko Etxea »), en Bretagne (« Ty Ker ») et en Corse (« Casa Comuna »).

B.2.– Mise en place du bilinguisme dans la signalisation et les supports écrits :
  • En-têtes, adresses, etc., de l’administration communale.
  • Appels aux réunions publiques.
  • Invitations aux actes et commémorations officielles.
  • Affiches et programmes pour fêtes et événements culturels organisés par la commune.
  • Avis à la population.
  • Jalonnement directionnel, micro-signalisation, signalisation intérieure et extérieure des bâtiments publics, signalisation culturelle, relais d’Information-Services.
B.3.– Adaptation des services à la présence des deux langues:
  •  Information au public pour lui faire savoir que la langue catalane est acceptée et protégée par l’administration communale et que son emploi est autorisé.
  •  Au téléphone : messages bilingues au répondeur, personnel bilingue en première ligne.
  •  Assurer la présence de personnel catalanophone dans les services et équipements d’accueil.
  •  Répondre en catalan aux requêtes faites dans cette langue.
  •  Sauvegarde de la toponymie locale et revalorisation du patrimoine par l’emploi du catalan pour les adresses dans la correspondance écrite.
  • Développer la formation du personnel (Mairie, CCAS, Offices de tourisme, services culturels) dans le cadre de la formation continue et avec les organisme compétents.
  • Sur la base du volontariat, valoriser la connaissance du catalan pour les postes en contact avec le public.

C.– VOTER UN BUDGET APPROPRIÉ POUR SOUTENIR CES ACTIONS

Cela peut être fait à plusieurs niveaux, qui peuvent être complémentaires:

  • Au niveau communal ;
  • Au niveau intercommunal ;
  • Au niveau d’une structure qui regrouperait toutes les communes telle qu’un Syndicat Intercommunal pour la Langue Catalane (son équivalent existe au Pays Basque).

D.– PROPOSITIONS COMPLÉMENTAIRES DANS LA VOIE DE L’OFFICIALISATION DE LA LANGUE


  • Emploi de formulaires bilingues pour les actes les plus courants (mariages, naissances, décès, certificats de résidence) et cérémonies (mariages) en langue catalane pour ceux qui en font la demande.
  • Demander la correction officielle du nom de la commune dans sa forme correcte catalane (le plus souvent simple erreur orthographique minime qui ne change rien ou très peu la lecture en français, comme par exemple Pià, Ceret, Millars ou Nefiac), suivant la procédure légale prévue.
  • Procéder à la correction (orthographique) des toponymes dont l’officialité dépend uniquement de la commune (cours d’eau, chemins, lieux-dits...).
  • Prendre les dispositions nécessaires pour créer ou développer l’enseignement du catalan et l’enseignement bilingue dans la commune, en utilisant les possibilités et les procédures réglementaires déjà existantes (Inspection académique, APLEC – Associació per a l’ensenyament del català).
  • Mesurer régulièrement l’évolution de la langue catalane parmi la population à travers une enquête régulière (chaque année ou tous les deux ans) ; un tel Observatoire municipal de la langue catalane peut étudier, entre autres :
       - Le niveau de connaissance de la langue ;
       - La demande d’enseignement du catalan et enseignementbilingue.


E.– CRÉATION D’UNE COMMISSION EXTRA-MUNICIPALE DE SUIVI

  • Formée par des membres qualifiés (personnes compétentes et motivées), désignés par le conseil municipal.
  • Cette commission pourra assurer un suivi et une évaluation des actions entreprises, ainsi que formuler des propositions.
Finalement, pour conclure et en guise d’aide concrète, rappelons que :– Des plans municipaux, des programmes, des commissions de propositions et de suivi de l’aménagement linguistique existent déjà dans plusieurs communes (ils peuvent servir d’exemple, de modèle ou d’inspiration) ;– L’Université de Perpignan et en particulier le Département d’Études Catalanes (Institut franco- catalan transfrontalier, IFCT) compte des spécialistes en sociolinguistique et en langue catalane compétents qui peuvent être consultés et fournir l’aide technique et scientifique nécessaire ;– Plusieurs entités associatives ont pour objet de conseiller, d’aider à la protection, à la promotion et au développement du catalan (par exemple le CLC lui même, Consell de la llengua catalana, ou l’APLEC, Associació per a la llengua catalana).